La tecnologia de blocs o blockchain, \u00e9s una de les paraules de moda en els \u00faltims temps. La cadena de blocs \u00e9s tamb\u00e9 un concepte que planteja una enorme revoluci\u00f3 no solament en la nostra economia, sin\u00f3 en tot tipus d’\u00e0mbits. Entendre el que \u00e9s aquesta cadena de blocs no \u00e9s tan dif\u00edcil, i at\u00e8s que cada vegada s’utilitza m\u00e9s aquest concepte hem volgut per mitj\u00e0 d’aquesta circular, explicar-los qu\u00e8 \u00e9s, com funciona i els seus aspectes jur\u00eddics b\u00e0sics.<\/p>\n
Per\u00f2\u2026 qu\u00e8 \u00e9s el blockhain?<\/strong><\/p>\n El blockchain \u00e9s una immensa base de dades que es distribueix entre diversos participants. \u00c9s a dir, \u00e9s un llibre de registre immutable que cont\u00e9 la hist\u00f2ria completa de totes les transaccions que s’han executat a la xarxa. A cada participant se l’anomena node, que en realitat ve a ser un ordinador m\u00e9s o menys potent. Aquests nodes es connecten en una xarxa descentralitzada, sense un ordinador principal. S\u00f3n xarxes anomenades P2P que parlen entre si usant el mateix llenguatge (protocol).<\/p>\n Una cadena de blocs \u00e9s essencialment tan sols un registre, un llibre major d’esdeveniments digitals que est\u00e0 \u00abdistribu\u00eft\u00bb o \u00e9s compartit entre moltes parts diferents.<\/p>\n \u00c9s una base de dades distribu\u00efda en milions d’ordinadors que emmagatzemen la informaci\u00f3. En ella apareix tot l’historial de les transaccions que s’han produ\u00eft i que no es pot modificar, at\u00e8s que per fer-ho es necessitaria una pot\u00e8ncia de c\u00f2mput extraordin\u00e0ria per canviar la informaci\u00f3 de forma simult\u00e0nia en tota la xarxa. \u00c9s, a m\u00e9s, una xarxa descentralitzada, ja que no t\u00e9 cap instituci\u00f3 que la reguli.<\/p>\n El cor de blockchain resideix en la \u00abcadena de blocs\u00bb: el comprador i el venedor introdueixen les dades sobre la transacci\u00f3 en blockchain, que cada 10 minuts construeix blocs amb aquesta informaci\u00f3. Per validar aquest bloc cal que els\u00a0denominats \u00abminers\u00bb<\/em>\u00a0resolguin un complex problema de computaci\u00f3, moment en el qual se li ‘enganxen’ tots els blocs anteriors. Aquest proc\u00e9s, que es realitza cada 10 minuts, es coneix com a \u00abcadena de blocs\u00bb.<\/p>\n A simple vista sembla que el blockchain essencialment serveixi com una base de dades per registrar transaccions. No obstant aix\u00f2, els beneficis que aporta aquesta tecnologia s’estenen molt m\u00e9s enll\u00e0 dels que ens pot oferir una base de dades tradicional.<\/p>\n La idea darrere de blockchain consisteix que per dur a terme una determinada operaci\u00f3, tots els participants tenen acc\u00e9s a un llibre d’ordres comuna, de manera que solament quan totes les parts estan d’acord es pot registrar un canvi. Aquesta tecnologia, que est\u00e0 darrere de les principals criptomonedes, ha inspirat als bancs a desenvolupar milion\u00e0ries inversions i a estudiar possibles noves vies de negoci, des de les transfer\u00e8ncies internacionals a l’auditoria.<\/p>\n El concepte de cadena de bloc va ser aplicat per primera vegada el 2009 com a part de Bitcoin (moneda virtual, criptomonedes).<\/p>\n Quines s\u00f3n les principals caracter\u00edstiques del blockhain?<\/strong><\/p>\n Quines aplicacions t\u00e9?<\/strong><\/p>\n El blockhain t\u00e9 actualment dos usos principals: serveix de sistema per al segellat de temps i com a tecnologia per a les monedes virtuals i \u00e9s la base dels contractes intel\u00b7ligents.<\/p>\n Per\u00f2 les possibilitats de l’\u00fas del blockhain van molt m\u00e9s enll\u00e0 i podem citar entre moltes altres aplicacions d’aquestes noves tecnologies:<\/p>\n Aspectes jur\u00eddics o legals del blockhain<\/strong><\/p>\n Sens dubte aquestes noves tecnologies obren un m\u00f3n de possibilitats insospitat. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques comporten?<\/p>\n Com hem dit anteriorment, un dels principals avantatges que s’atribueixen a les monedes digitals, \u00e9s el seu anonimat i la seva falta de control per part de les autoritats. Per\u00f2, alhora, aquest avantatge \u00e9s tamb\u00e9 el seu gran inconvenient, ja que han servit per encobrir nombroses transaccions il\u00b7legals.<\/p>\n Sens dubte per aquest motiu ha estat un dels camps en els quals ja s’ha produ\u00eft algun indici de regulaci\u00f3 legal. Aix\u00ed, per exemple, en el que toca als aspectes fiscals, existeixen nombroses consultes de la DGT que confirmen que les operacions d’intercanvi de divises tradicionals per unitats de la divisa virtual \u00abBitcoin\u00bb, i viceversa, realitzades a canvi del pagament d’un import equivalent al marge constitu\u00eft per la difer\u00e8ncia entre, d’una banda, el preu al qual l’operador que es tracti compri les divises i, per una altra, el preu al qual les ven als seus clients, \u00e9s una operaci\u00f3 subjecta a IVA. Aquest criteri s’ha vist confirmat per la sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea, en l’assumpte C-264-14, de data de 22 d’octubre de 2015.<\/p>\n De la mateixa manera, existeix algun antecedent jurisprudencial a Espanya, com la sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Provincial d’Ast\u00faries del 6 de febrer de 2015 que, sense entrar al debat de si les entitats que es dediquen a aquesta activitat, s\u00f3n o no subjectes obligats a complir la Llei de prevenci\u00f3 del blanqueig de capitals, s\u00ed que \u00abimposa a les entitats financeres un especial control i atenci\u00f3 a tot risc de blanqueig de capitals que es pugui derivar de productes o operacions prop\u00edcies a l’anonimat, o del desenvolupament de noves tecnologies. \u00c9s obvi que per evitar l’anonimat \u00e9s necessari verificar tant la identitat de l’adquirent com la legitimitat i autenticitat dels fons.<\/p>\n En aquesta l\u00ednia, existeix una proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per modificar la Directiva (UE) 2015\/849 relativa a la prevenci\u00f3 de la utilitzaci\u00f3 del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finan\u00e7ament del terrorisme. Aquesta reforma planteja obertament ampliar l’\u00e0mbit d’aplicaci\u00f3 de la Directiva (UE) 2015\/849 per incloure-hi les plataformes de canvi de monedes virtuals i els prove\u00efdors de serveis de cust\u00f2dia de moneders electr\u00f2nics.<\/p>\n Per\u00f2 al marge d’aquests indicis de regulaci\u00f3 de les monedes virtuals, els altres aspectes d’aquestes noves tecnologies de la societat de la informaci\u00f3, estan encara orfes de qualsevol regulaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, per exemple, i en relaci\u00f3 amb els SMART CONTRACTS (contractes intel\u00b7ligents, capa\u00e7os d’executar-se i fer-se complir per si mateixos, ja que estan basats en \u00abscripts\u00bb o codis inform\u00e0tics escrits amb llenguatges de programaci\u00f3) s\u00f3n molts els dubtes que es plantegen. Per comen\u00e7ar, la seva pr\u00f2pia naturalesa jur\u00eddica, q\u00fcesti\u00f3 que no resulta banal, ja que si acceptem la seva naturalesa de contracte electr\u00f2nic, haurem de concloure afirmant l’aplicabilitat de la Llei de la societat de la informaci\u00f3 i del comer\u00e7 electr\u00f2nic.<\/p>\n Tot aix\u00f2 per no parlar de l’impacte que aquestes noves tecnologies poden tenir en l’\u00e0mbit de la privadesa i la protecci\u00f3 de dades personals. Com fer compatible una base de dades compartida, amb el dret fonamental a la protecci\u00f3 de dades? I com compaginar una cadena de blocs immodificables amb el dret a l’oblit?<\/p>\n El problema suposa que, si un ciutad\u00e0 vol exercitar el seu dret a l’oblit i sol\u00b7licitar l’eliminaci\u00f3 de certa informaci\u00f3 sobre ell que est\u00e0 registrada en blockchain, no podr\u00e0 fer-ho si no \u00e9s amb el consens de les parts implicades.<\/p>\n En aquest context sorgeix el problema de qu\u00e8 succeeix si la informaci\u00f3 registrada mitjan\u00e7ant la tecnologia blockchain cont\u00e9 dades personals i un individu exercita el seu dret a l’oblit.<\/p>\n La principal utilitat o punt fort de blockchain \u00e9s la seva immutabilitat i inalterabilitat: una vegada que s’introdueixen les dades no es poden esborrar. Per actualitzar-les ha d’existir consens entre totes les parts implicades.<\/p>\n Aquestes i moltes altres q\u00fcestions resten encara sense soluci\u00f3, ni tan sols en el nou Reglament europeu de protecci\u00f3 de dades.<\/p>\n Finalment, no ha d’oblidar que desenvolupar un projecte blockchain, aix\u00ed com qualsevol altre de car\u00e0cter innovador, necessita una avaluaci\u00f3 legal pr\u00e8via que permeti abordar els possibles desafiaments legals que l’\u00fas de la tecnologia comporta.<\/p>\n Per a qualsevol q\u00fcesti\u00f3 no dubti en posar-se en contacte amb l’equip d’experts i li donarem la millor soluci\u00f3 perqu\u00e8 el seu negoci estalvi\u00ef en mat\u00e8ria fiscal, comptable i laboral, truqui’ns al 973 279 700 o contacteu-nos a trav\u00e9s de l’email lleida@centregestor.es<\/a> .<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n