En els últims temps, les empreses estan veient com la Inspecció de Treball i de Seguretat Social està endurint els seus controls sobre les cotitzacions per accidents del treball i de malaltia professional en relació amb els treballs exclusius d’oficina.
La tarifa d’accidents és un percentatge sobre la base de cotització per Accidents de treball i malaltia professional que les empreses han d’abonar a la Tresoreria General de la Seguretat Social. En les nòmines sol aparèixer com AT i MP.
El percentatge (tipus) es fixa en funció de l’activitat econòmica declarada per l’empresa i pot variar entre un 1,5% fins a un 7,15%.
Per a la Tresoreria General de la Seguretat Social aquesta activitat ve marcada pel CNAE (Classificació nacional d’activitats econòmiques) i al seu torn el CNAE ve marcat pel IAE de l’empresa (impost sobre activitats econòmiques).
Per tant, la cotització per contingències professionals de la seva empresa depèn de la seva activitat (del CNAE informat en Tresoreria). Ara bé, si té empleats que la seva ocupació es correspon amb determinats treballs fixats en la llei, el tipus per contingències professionals és diferent. El cas més habitual és el del personal que fa treballs exclusius d’oficina, el tipus de cotització de la qual és del 1,50% (des del 01-01-2019, fins llavors havia estat de l’1%).
Conflicte amb la TGSS i la Inspecció de Treball
El conflicte que s’ha plantejat aquests últims anys a propòsit de la cotització per accidents de treball i malalties professionals ha estat la relativa a quines activitats poden enquadrar-se en la lletra «a» del quadre II de la «Tarifa de primes d’accidents», vigent avui en la seva redacció donada per la disposició addicional 4a Llei 42/2006, de pressupostos generals de l’Estat per a 2007 (regla tercera), que va substituir a l’establerta en el Reial decret 2930/1979.
Aquesta lletra «a» comprèn els denominats «treballs exclusius d’oficina«. El seu tipus de cotització sol estar generalment per sota del que correspondria segons el CNAE de l’activitat principal, és per aquest motiu que moltes empreses hagin tendit a enquadrar els treballs desenvolupats des d’una oficina en aquesta lletra del quadre II.
La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i la Inspecció de Treball i Seguretat Social, han estat defensant un criteri restrictiu, reduint al màxim els treballs que es poden enquadrar en la citada lletra «a», al considerar que només s’aplica als treballs exclusivament administratius i que la jornada es realitzi exclusivament en les oficines.
Criteri resolt pel Tribunal Suprem
Doncs bé, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 3 de juny del 2019 s’ha pronunciat recentment sobre aquesta matèria, en el cas d’una empresa que té comercials, caps d’equip, personal tècnic que fan treballs de administratius i que es personen puntualment en les obres. La TGSS defensa que el fet d’abandonar l’oficina, encara que sigui breument, fa perdre el benefici de l’aplicació de la mena de tarifa reduït.
Per al Tribunal Suprem, a l’hora de determinar el tipus de cotització, ha de prevaler l’ocupació del treballador respecte al tipus que correspondria per raó de l’activitat de l’empresa. Assenyala que la finalitat de la norma és separar determinades activitats o situacions que presenten un risc diferenciat des del punt de vista de la sinistralitat laboral, tan característica que es fa prevaler el mateix respecte a l’activitat general de l’empresa.
El Tribunal suprem estableix els criteris aplicables a l’hora de determinar quan concorre el treball exclusiu d’oficina i, per tant, el seu tipus de cotització específic:
- S’ha de tractar d’ocupació «exclusiva», en treballs d’oficina. És treball exclusiu d’oficina si més de la meitat de la jornada s’hi està físicament.
- El treball d’oficina pot comprendre no sols el referit al que podran ser activitats administratives, sinó que pot venir referit a la realització d’activitats de l’empresa
És a dir, el treball exclusiu d’oficina no es redueix al merament administratiu sinó que pot coincidir amb l’activitat principal de l’empresa (de manera que, per exemple, un comercial que desenvolupa la seva labor telefònicament o des d’un ordinador, sense sortir pràcticament de la seva oficina, es podria enquadrar en la lletra «a»).
- Que aquest treball relacionat amb l’activitat de l’empresa no sotmeti al treballador als riscos de l’empresa.
- Que s’exerceixi «únicament» en els llocs destinats a oficines de l’empresa.
Abast temporal i reclamacions
La sentència del Tribunal Suprem també analitza l’abast temporal de la reforma, això és, quina projecció pot tenir la citada reforma respecte de situacions anteriors a la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2016. Segons el Tribunal Suprem, la reforma no ha alterat les coses, sinó que només ha concretat, a manera d’interpretació autèntica, fet que cal entendre’l pel concepte de treballs exclusius d’oficina, la qual cosa el porta a aplicar el criteri interpretatiu que s’acaba d’exposar també a les situacions anteriors a 1 de gener del 2016, amb el límit de quatre anys, termini de prescripció de les reclamacions de quotes de la Seguretat Social.
Per tant, la interpretació del Suprem resulta aplicable a les dues versions de la norma, tant a l’anterior com a la posterior a la reforma operada amb efectes de l’1 de gener del 2016.
Això obre les portes a moltes empreses per poder reclamar pel cotitzat de més, presentant un escrit a la TGSS sol·licitant el canvi d’ocupació amb efectes retroactius (fins a quatre anys) i demanant una devolució de les cotitzacions efectuades de més en el passat.