Els volem informar que la convalidació del Reial decret-llei 21/2018, de 14 de desembre (BOE de 18 de desembre de 2018 i en vigor el 19 de desembre), de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, ha estat debatuda en el ple del Congrés dels Diputats del 22 de gener de 2019 i no ha comptat amb el suport de la Cambra, per la qual cosa queda derogat, i es torna a aplicar la normativa vigent abans del 19 de desembre de 2018.
Recordem que aquesta norma va introduir importants novetats en matèria d’habitatge i lloguer, entre d’altres:
- S’ampliava el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador era persona jurídica) i s’allargava el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. A més, en el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podia exigir al nou inquilí un aval, al marge de la fiança, que excedís en dos mesos la renda mensual de lloguer tret que es tractés de contractes de llarga durada, i s’establia que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte serien a càrrec de l’arrendador, quan aquest fos persona jurídica (empresa o societat).
- També es modificava la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns es poguessin adoptar acords que limitessin o condicionessin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.
- També s’introduïen canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil perquè es paralitzessin els desnonaments fins que es trobés una alternativa d’habitatge en els casos que afectessin persones o famílies vulnerables.
- S’establia l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) en la signatura de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es reduïen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual. A més, es modificava la regulació de l’impost sobre béns immobles (IBI) incorporant mesures que afavorien el mercat de lloguer d’habitatge.
Doncs bé com hem indicat anteriorment aquestes mesures ja no són aplicables, ja que el Reial decret-llei que les va aprovar no ha estat convalidat i per tant ha quedat derogat.
Què succeirà a partir d’ara? Què passa amb els contractes de lloguer i operacions realitzades des del 19 de desembre de 2018?
L’article 86 de la Constitució assenyala que:
1. En cas d’extraordinària i necessitat urgent, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets llei i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.
2. Els Decrets llei hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés s’haurà de pronunciar expressament dins d’aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el Reglament establirà un procediment especial i sumari.
3. Durant el termini establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d’urgència.»
En conseqüència, en votar en contra de la convalidació el Congrés dels Diputats, s’ha d’entendre que el Reial decret-llei 21/2018 es trobarà derogat quan es publiqui al BOE.
Per la seva part l’article 151.6 del Reglament del Congrés, estableix que l’acord de convalidació o derogació d’un Reial decret llei es publicarà en el «Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)».
Per tant, haurà estat en vigor des del 19 de desembre de 2018 fins a la publicació al BOE de l’acord de derogació.
Els contractes signats durant aquest període conserven el seu vigor, i estaran regits pels canvis que havia introduït l’RD-llei 21/2018.