Perquè hi hagi recàrrec de prestacions a càrrec de l’empresa hi ha d’haver un incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals, així com una relació de causa efecte entre l’incompliment i l’accident patit per l’empleat. Totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de laboral s’augmentaran, segons la gravetat de la falta, d’un 30% a un 50%.

Els accidents de treball són fets que desencadenen una pluralitat de possibles actuacions per part del treballador, així com també de possibles vies d’indemnització i compensació, es tracta d’un conjunt complex de prestacions i/o actuacions que és convenient no deixar desateses, tant per part del treballador com per part de l’empresa.

En aquest cas en detindrem a explicar-li els recàrrecs de les prestacions econòmiques en cas d’accident laboral.

Concepte de l’accident laboral

S’entén per accident laboral tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o com a conseqüència de la feina que executi per compte d’altri.

Tindran la consideració d’accidents de treball:

a) Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball.

b) Els que pateixi el treballador amb ocasió o com a conseqüència de l’exercici de càrrecs electius de caràcter sindical, així com els ocorreguts en anar o en tornar del lloc en què s’exercitin les funcions pròpies d’aquests càrrecs.

c) Els ocorreguts amb ocasió o per conseqüència de les tasques que, fins i tot sent diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.

d) Els succeïts en actes de salvament i en altres de natura anàloga, quan els uns i els altres tinguin connexió amb la feina.

e) Les malalties, no incloses dins el concepte de les malalties professionals, que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva la seva execució.

f) Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.

g) Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva natura, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.

Atenció. Es presumirà, excepte prova en contra, que són constitutives d’accident laboral les lesions que pateixi el treballador durant el temps i al lloc del treball.

No obstant això no tindran la consideració d’accident laboral:

a) Els que siguin deguts a força major estranya al treball, i s’entén com a tal la que sigui natura que no hi hagi cap tipus de relació amb la feina que s’executava en succeir l’accident. En cap cas es considerarà força major estranya al treball la insolació, els llamps i altres fenòmens anàlegs de la natura.

b) Els que siguin deguts a dol o a imprudència temerària del treballador accidentat.

No impediran la qualificació d’un accident com de treball:

a) La imprudència professional que és conseqüència de l’exercici habitual d’un treball i es deriva de la confiança que aquest inspira.

b) La concurrència de culpabilitat civil o criminal de l’empresari, d’un company de treball de l’accidentat o d’un tercer, tret que no tingui cap relació amb la feina.

Recàrrec de les prestacions econòmiques en cas d’accident laboral

Totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident laboral s’augmentaran, segons la gravetat de la falta, d’un 30 a un 50%, quan la lesió es produeixi per màquines, artefactes o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els dispositius de precaució reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions, o quan no s’hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i la resta de condicions del treballador.

Atenció. Quan un treballador té dret a una prestació derivada d’un accident laboral pot reclamar un recàrrec d’entre el 30% i el 50% de l’import de la prestació. El termini per reclamar és de cinc anys (comptats des que se li reconeix l’última prestació).

Responsabilitat

La responsabilitat del pagament del recàrrec recaurà directament sobre l’empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurança, sent nul de ple dret qualsevol pacte o contracte que es realitzi per cobrir-la, compensar-la o transmetre-la.

La responsabilitat és independent i compatible amb les de tot tipus, fins i tot penal, que es puguin derivar de la infracció.

Això sí, aquest recàrrec no és automàtic. Perquè l’empresa sigui declarada responsable s’han de donar alguns requisits:

  • Que l’accident derivi d’un incompliment per part de l’empresa de les normes de prevenció de riscos laborals.
  • A més a més, hi ha d’haver una connexió de causa efecte entre l’incompliment de l’empresa i el dany patit pel treballador. Així doncs, si hi ha un incompliment però no afecta gens a l’accident produït, no procedirà l’abonament del recàrrec de prestacions.

La conseqüència en el cas que es declari aquesta responsabilitat pot ser important, ja que es tracta de l’increment de qualsevol de les prestacions de seguretat social del treballador, i per tant, si al treballador se li reconegués per exemple una incapacitat permanent, atès que la prestació és en principi vitalícia, el cost econòmic pot ser molt alt per a l’empresa, i la conseqüència econòmica en favor del treballador, pot també ser molt important.

Procediment

La tramitació de l’expedient de recàrrec es pot iniciar bé d’ofici per l’INSS, a instància de la Inspecció de Treball, o bé a instància del propi interessat o del seu representant legal.

En tot cas, es requerirà l’informe proposta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre els fets i circumstàncies concurrents, disposició infringida, causa concreta, que motivi l’augment de la quantia de les prestacions i el percentatge que es consideri procedent.

El procediment per acordar el recàrrec de prestacions el tramita l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i acaba amb una resolució que declara l’existència o inexistència de falta de mesures de seguretat social i si escau el grau d’increment, entre el 30% i el 50%.

Atenció. El treballador pot reclamar el recàrrec encara que la Inspecció de Treball no hagués actuat contra l’empresa en el moment de l’accident.

Inspecció de Treball

El procediment habitual és que la Inspecció de Treball, quan coneix l’existència d’un accident que pot donar lloc a un recàrrec per falta de mesures de seguretat, realitzi un informe, amb una proposta de recàrrec i el remeti a l’INSS perquè tramiti l’expedient i si escau acordi el recàrrec. Ha de saber a més a més que normalment quan hi ha un accident laboral, atès que l’empresa té el deure de tramitar un comunicat d’accident laboral, si això s’ha fet així, la Inspecció de Treball ja sabrà que hi ha hagut un accident i és normal que en aquest cas s’hagi iniciat ja l’expedient de possible recàrrec a instàncies de la Inspecció de Treball. Ara bé, si l’empresa no va tramitar l’informe d’accident corresponent, pel motiu que sigui, el treballador podrà presentar denúncia a la Inspecció de Treball, a fi que per part de la Inspecció es realitzi la investigació pertinent, encara que ja hagi passat un temps, a fi que si escau proposi aquest recàrrec de prestacions en matèria de seguretat social.

El recàrrec de prestacions en ser una qüestió que afecta les prestacions de seguretat social no es pot entendre que prescrigui en el termini d’un any com succeeix amb els drets estrictament laborals, sinó que el seu termini eventual de prescripció seria el de 5 anys.

Si s’acorda el recàrrec de prestacions, el recàrrec afecta totes les prestacions de seguretat social, la qual cosa significa que fins i tot quan no se li reconegués una incapacitat permanent al treballador, el que és cert és que també tindria dret a què se li incrementés la prestació de baixa o incapacitat temporal que pogués percebre, i evidentment, si se li reconeix una incapacitat permanent, la prestació també s’incrementaria en el percentatge corresponent.

Resolució de l’INSS

Iniciat l’expedient, l’INSS té el deure d’informar els interessats de la seva obertura. Posteriorment es donarà tràmit d’audiència a l’empresari, presumpte responsable, perquè en un termini de 10 dies formuli al·legacions i presenti els documents que estimi pertinents, posant fi al procediment la resolució de la Direcció Provincial de l’INSS.

El termini màxim per resoldre l’expedient de recàrrec és de 135 dies hàbils, des de la data de l’acord d’iniciació del procediment d’ofici o de la recepció de la sol·licitud d’iniciació.

Si transcorre el termini sense que recaigui una resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada i l’interessat podrà exercitar les reclamacions judicials oportunes.

Demanda judicial: atenció amb la càrrega de la prova

Si es produeix un accident laboral, en cas de demanda judicial correspon a l’empresa provar que va adoptar totes les mesures necessàries per prevenir o evitar el risc. Per tant, es produeix una inversió de la càrrega de la prova, de manera que serà l’empresa (i no el treballador demandant) la que haurà de provar que va actuar correctament en cas d’accident laboral.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

Centre Gestor Lleida S.A.

Area Laboral