Com ja sap, el pròxim dia 8 de març s’ha convocat una vaga general. Els motius d’aquesta vaga són, entre altres, rebutjar la desigualtat i la discriminació que sofreixen les dones en el mercat laboral. L’aturada està convocada per la plataforma Comissió 8M, integrada per organitzacions del moviment feminista de tot el país, que crida a una nova jornada de vaga de cures, consum, educativa i laboral. Alguns sindicats com la CGT, la CNT o la Confederació Intersindical donen suport a l’aturada de 24 hores, per la qual cosa pot ser que algun dels seus empleats no acudeixi aquest dia al seu lloc de treball.
Altres sindicats han convocat una vaga general de només dues hores de durada per al mateix dia 8 de març. En aquest cas, si algun dels seus empleats secunda la vaga, aquesta tindrà lloc en les següents franges horàries:
- Entre les 11.30 i les 13.30 hores o entre 12.00 i les 14.00 hores (segons el sindicat que convoca la vaga estableix un horari o un altre) per als treballadors que tinguin jornades partides i jornades continuades de matí.
- Entre les 16.00 i les 18.00 hores per als qui tinguin jornades continuades en torn de tarda.
- En les primeres dues hores del torn per als qui realitzen jornades continuades en torn de nit.
Donada la proximitat de la data anunciada, com a ocupador considerem convenient fer esment d’alguns aspectes d’especial interès relatius a les conseqüències de la vaga relatives als drets i obligacions de treballadors i empresaris.
És una vaga només per a dones?
Els homes poden fer vaga ja que tenen cobertura legal per a això, però des del moviment feminista s’ha demanat que el suport el facin des del respecte a que són les dones les protagonistes de la mobilització. L’objectiu és evidenciar els efectes en la vida econòmica i social d’una paralització de l’activitat de la dona.
Les empreses han d’estar obertes durant la vaga?
La vaga com a exercici d’un dret fonamental implica un deure de l’empresari de no obstaculitzar l’atur dels treballadors. En el nostre sistema l’empresari no pot recórrer lliurement al tancament patronal com a mesura de conflicte.
Les empreses estaran obertes a l’inici i durant la jornada de vaga per possibilitar l’entrada del personal que exerciti el seu dret constitucional a no fer vaga.
Què succeeix amb els treballadors no vaguistes?
El dret fonamental a la vaga també garanteix el dret dels treballadors a no adherir-s’hi i acudir al seu lloc de treball en la forma habitual. Aquest dret ha de ser respectat pels treballadors vaguistes i els convocants de la vaga, i l’empresa ha de garantir que podran realitzar les seves funcions, sent aquesta una de les causes per les quals resulta d’interès establir serveis de seguretat i manteniment.
Hi pot haver represàlies o sancions per als treballadors vaguistes?
Els treballadors que exerceixin el seu dret a la vaga no podran sofrir cap mena de represàlia o sanció per haver-s’hi adherit, tret que hagin incorregut en falta laboral durant el transcurs d’aquesta.
Hi ha d’haver un preavís dels treballadors respecte al seguiment de la vaga?
Els treballadors de l’empresa, els seus representants, o els sindicats més representatius han de comunicar als empresaris la declaració de vaga amb una antelació mínima de 5 dies a la data del seu inici. En aquest cas concret, en tractar-se d’una vaga general, és suficient amb el preavís de convocatòria de vaga a l’associació a la qual pertanyin els empresaris afectats, sense que sigui necessari fer-ho amb tots i cadascun d’ells, perquè es garanteix la possibilitat que cada empresari pugui adoptar les mesures necessàries. Aquest anunci ja ha estat realitzat formalment pels sindicats més representatius.
Atenció. En tractar-se d’una vaga general no existeix cap requisit previ de comunicació i avís per part del treballador a l’empresari. Per tant, la treballadora pot acudir a la vaga del pròxim 8 de març si així ho desitja o acudir al seu lloc de treball si no decideix secundar l’atur (també protegit el dret a treballar).
Informació i publicitat de la vaga: què succeeix si organitzen “piquets” que impedeixin el treball?
Els treballadors en vaga estan legitimats per a efectuar-ne publicitat de forma pacífica. La normativa laboral prohibeix l’ocupació del centre de treball per part dels treballadors vaguistes.
Per ocupació de l’empresa o qualsevol dependència d’aquesta cal entendre un ingrés il·legal en els locals o una negativa de desallotjament il·legal enfront d’una legítima ordre d’abandó però no en canvi, la simple permanència en els llocs de treball.
L’ocupació il·legal del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències, amb perill per a la integritat física de les persones o mal en els béns, habilita a l’empresari a realitzar un tancament patronal.
La mera permanència dels vaguistes en els seus llocs de treball durant una vaga, sense violència, danys, ni perill d’ells, no es considera ocupació ni transforma la vaga en il·legal.
Els treballadors en vaga, els seus representants legals i les organitzacions sindicals poden exercir el seu dret de reunió per al desenvolupament del dret de vaga, sense que la prohibició legal d’ocupar el centre de treball es pugui entendre com a regla impeditiva del dret a reunió, i sempre que aquesta reunió sigui pacífica i no coaccioni o impedeixi els drets de la resta de persones.
Els piquets són il·legals quan tractin d’impedir el lliure exercici del dret al treball (ocupació del centre de treball, tancament i bloqueig de portes, piquets massius i, per això, clarament coactius, etc.). La jurisprudència legitima l’actuació dels piquets sempre que es limitin a tasques purament informatives o de propaganda de les raons de la vaga. Qualsevol acte que desbordi aquesta comesa converteix l’acció del piquet informatiu en il·legal quan tracta d’impedir l’exercici del dret al treball i a no secundar la convocatòria de vaga.
Serveis de seguretat i manteniment
El dret de vaga no és absolut i il·limitat, i un dels seus límits principals és que durant el transcurs de la vaga no resultin danyades les instal·lacions i béns afectes a l’empresa. Els serveis de seguretat i manteniment han d’estar exclusivament dirigits al fi constitucionalment legítim d’atendre aquestes necessitats, i no al treball habitual de producció.
La designació dels serveis de manteniment i seguretat s’ha de fer entre l’empresari i el comitè de vaga configurat a aquest efecte, així com la designació dels treballadors que han de dur a terme aquests serveis.
El comitè de vaga és el responsable que es compleixin i respectin els serveis de manteniment i seguretat acordats.
Efectes laborals de la vaga
El règim de la vaga legal es diversifica en diferents aspectes:
a) En primer lloc, en l’àmbit de la relació laboral, la vaga es configura com a causa de suspensió i regeix una prohibició de sancions empresarials com a represàlia per l’exercici d’un dret fonamental.
b) A més, la situació de vaga té certs efectes en el règim de Seguretat Social.
La vaga com a causa de suspensió dels contractes de treball i el règim de descompte salarial
- La vaga suspèn el contracte de treball i per tant els treballadors que s’hi adhereixin no tenen dret al salari i hauran d’estar en situació especial d’alta en Seguretat Social.
- Una vegada celebrada la vaga, l’empresari comprovarà els treballadors que s’hi han adherit i no han acudit al seu lloc de treball, amb la finalitat de descomptar de la nòmina següent l’import de les hores no treballades. D’aquesta manera, s’hauran de descomptar les parts proporcionals corresponents a salari base i complements salarials, així com a aquelles percepcions de meritació superior al mes (pagues extraordinàries). No es practicarà descompte sobre els complements extrasalarials (menyscapte de diners, desgast d’utillatges i eines, plus distància, etc.) però sí sobre altres conceptes específics (propines).
- Els descomptes no hauran d’afectar la meritació de vacances, tant en la seva durada com en la seva retribució.
Efectes en la Seguretat Social
Durant la vaga, el treballador no causa baixa en la Seguretat Social, sinó que passa a la situació d’alta especial, és a dir, se suspèn l’obligació de cotitzar per part de l’empresari i del propi treballador, conclosa la vaga, es torna a la situació normal d’alta.
Quant a l’empresari, el procediment a seguir és el següent:
a) Presentació davant de la Seguretat Social de la relació nominal de treballadors el contracte dels quals quedi suspès com a conseqüència de l’exercici del dret de vaga.
b) La relació s’ha de presentar en el termini de 3 dies naturals a partir del següent al del cessament en el treball.
c) Els empresaris estan obligats a notificar la data de reincorporació en idèntica forma i termini.