Una vegada registrada una marca al nostre país d’origen, per exemple a Espanya, pot ser interessant, per les expectatives de negoci per exemple, ampliar la protecció del registre de la marca a l’estranger.
La definició de marca i els seus tipus es troben recollits en l’article 4 de l’actual Llei 17/2001 de marques, que determina en el seu primer apartat que: “1. Podran constituir marques tots els signes, especialment les paraules, inclosos els noms de persones, els dibuixos, les lletres, les xifres, els colors, la forma del producte o del seu embalatge, o els sons, a condició que aquests signes siguin apropiats per a:
a) distingir els productes o els serveis d’una empresa dels d’altres empreses i
b) ser representats en el Registre de Marques de manera que permeti a les autoritats competents i al públic en general determinar l’objecte clar i precís de la protecció atorgada al seu titular.
Atenció. Amb efectes des del 14-01-2019, després de la modificació introduïda pel Reial decret llei 23/2018, de 21 de desembre, de transposició de directives en matèria de marques, s’elimina el requisit de representació gràfica en el concepte de marca. Això implica en la pràctica l’obertura del registre a signes “no convencionals”, com, per exemple, les marques olfactòries.
El Registre de Marques tindrà caràcter únic en tot el territori nacional i la seva gestió correspondrà a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, sense perjudici de les competències que en matèria d’execució de la legislació de propietat industrial corresponen a les comunitats autònomes.
És important registrar la seva marca tant nacional com internacional. Fer el registre de la marca ens permet que no hi hagi una altra persona o empresa que utilitzi el nom del nostre producte o empresa. Tampoc el logotip.
Una marca o un nom comercial concedits a Espanya són protegits a l’estranger?
No. Només està protegit a Espanya. Encara que li sembli una situació poc probable, hi ha hagut empreses que, després de contactar amb un distribuïdor del país al qual anaven a exportar, s’han trobat que aquest se’ls avançava i registrava la seva marca en aquest país. Això succeeix perquè la protecció que una marca registrada concedeix al seu titular és només territorial. És a dir, si vostè té la seva marca registrada a Espanya, pot utilitzar-la en exclusiva al nostre país, però no està protegit en altres territoris.
El millor per a prevenir situacions d’aquest tipus és sol·licitar el registre de la seva marca als països en els quals tingui interès a exportar.
La protecció de les marques fora de les nostres fronteres es pot fer per diferents vies:
- Directament en cadascun dels països on vulgui entrar: dipositant les corresponents sol·licituds en cadascun dels països en els quals es vol registrar la marca.
- Mitjançant una marca internacional: per aquest procediment, regulat per l’Acord de Madrid i en el seu Protocol es pot obtenir protecció en fins a 114 països dipositant una única sol·licitud, en l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) per al seu trasllat a l’Oficina Internacional de l’OMPI (Ginebra), i el registre tindrà els mateixos efectes que si la sol·licitud hagués estat presentada en cadascun dels països designats. Després de ser rebuda en l’OMPI la sol·licitud és enviada als països designats en els quals comença la seva tramitació nacional que pot ser concedida o denegada independentment en cadascun d’ells.
La durada d’aquest registre és de 10 anys renovables indefinidament.
- Mitjançant una marca comunitària: procediment regulat pel Reglament de la Marca de la Unió Europea que estableix la possibilitat d’obtenir mitjançant una única sol·licitud, que s’haurà de presentar davant l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) d’Alacant, protecció en la totalitat dels països de la Unió Europea.
La Marca de la Unió Europea té un caràcter unitari i té el mateix efecte en tot el territori de la Unió.
La durada d’aquest registre és de 10 anys renovables indefinidament.