L’informem que s’ha publicat una important sentència del TJUE de 15 de maig de 2020 amb assumptes acumulats C-224/19, C-259/19, sobre el pagament de les despeses hipotecàries (derivades de la formalització dels préstecs hipotecaris, com són notari, registre, gestoria, taxació i impostos) que derivin de la declaració com a abusiva d’una clàusula d’aquest contracte, i sobre la comissió d’obertura o costes dels judicis.
Per al TJUE les quantitats pagades en concepte de despeses d’hipoteca que estiguin incloses en una clàusula declarada abusiva han de ser retornades al consumidor tret que el dret nacional estableixi el contrari. Si es declara com a nul·la una clàusula abusiva que carrega al client amb el pagament de totes les despeses de constitució i cancel·lació d’una hipoteca, el dret comunitari s’oposa al fet que el jutge nacional negui al consumidor la devolució de les quantitats pagades en virtut d’aquesta clàusula.
La sentència aborda el moment de l’inici del termini de prescripció per reclamar la devolució. Amb un termini de cinc anys, el tribunal no s’oposa al fet que existeixi un termini, «sempre que ni el moment en què aquest termini comença a comptar ni la seva durada facin impossible en la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar la restitució». I també resol que no es pot carregar als clients una part de les costes processals derivades de les reclamacions contra els bancs en via judicial.