Què és l’interès legal dels diners?

Conceptualment, podem dir que és una forma de defensa que la llei estableix enfront de possibles incompliments econòmics en les relacions contractuals.

Aquests incompliments produeixen una pèrdua en les expectatives de la part amb dret a cobrar, que deriven en un perjudici econòmic que s’ha d’esmenar d’alguna forma, per a mantenir l’equilibri “dret-obligació”. I el vehicle d’esmena que estableix la llei és el pagament d’interessos. A més, aquesta esmena opera amb caràcter automàtic, ja que els interessos seran exigibles sempre, tret que expressament s’hagi pactat la seva no exigibilitat.

Com hem dit anteriorment, es tracta d’una previsió legal i la seva regulació bàsica la trobem en l’article 1.108 del Codi Civil, que diu: “Si l’obligació consistís en el pagament d’una quantitat de diners, i el deutor incorregués en mora, la indemnització de danys i perjudicis, no havent-hi pacte en contra, consistirà en el pagament dels interessos convinguts, i sense conveni, en l’interès legal“.

D’acord amb l’anterior, es dedueix que el recurs a l’interès legal dels diners es produirà només si es donen les següents circumstàncies:

1.- Es produeix una disfunció en el pagament (retard o falta de pagament en les condicions acordades)

2.- Les parts no han acordat expressament la meritació d’interessos

3.- Les parts han acordat la meritació d’interessos, però sense determinar la fórmula a aplicar per a calcular-los (circumstància bastant més habitual del que pogués semblar).

Com s’estableix l’interès legal dels diners?

L’interès legal dels diners s’estableix atenent la tendència general dels mercats financers, i es determina cada any en la Llei de pressupostos. Així, per a l’any 2019, l’interès legal dels diners està fixat en el 3% (Llei 6/2018, de 4 de juliol). Caldrà estar pendents si el legislatiu aprova la nova Llei de pressupostos i es fixa l’interès legal per a 2020.

Per a què s’utilitza?

Però, com que va d’acord amb els mercats financers, es pren com a referència en molts altres casos, unes vegades tal qual i d’altres utilitzant-lo com a base sobre la qual establir un diferencial. Aquest segon cas és el de les típiques clàusules de pagament per descoberts bancaris, que solen fixar com a “càstig” per tenir el compte en descobert l’interès legal incrementat en punts, o el de la devolució de factures de telèfon, gas, etc., en les quals també s’estableixen condicions similars.