En el comerç electrònic existeix una pràctica que realitzen moltes empreses i que es denomina “bloqueig geogràfic” (“geo-blocking” en anglès), una pràctica discriminatòria que impedeix als clients en línia accedir als productes i serveis i adquirir-los des d’un lloc web allotjat en un altre estat membre. La web (o aplicació mòbil) en la qual l’empresa ven els seus productes o serveis es configura de manera que bloqueja als usuaris d’altres països de la UE (es pot conèixer el seu lloc de residència a través de l’adreça IP amb la qual intenten accedir a la web). D’aquesta manera, aquests clients no poden comprar en aquesta pàgina o se’ls redirigeix.
Una de les raons d’aquesta pràctica és que moltes empreses apliquen preus diferents en els diferents països de la UE i no volen que tots els clients acudeixin a la web del país en el qual els seus productes són més barats.
Doncs bé, per evitar aquesta pràctica la Unió Europea ha aprovat el Reglament (UE) 2018/302 de 28 de febrer de 2018, sobre mesures destinades a impedir el bloqueig geogràfic injustificat i altres formes de discriminació per raó de la nacionalitat, del lloc de residència o del lloc d’establiment dels clients en el mercat interior, aplicable amb caràcter general des del 3 de desembre de 2018.
Atenció. El bloqueig geogràfic (“geo-blocking” en anglès) és una pràctica que impedeix als consumidors accedir a productes o serveis de pàgines web d’altres estats membres.
Es tracta d’un instrument adoptat en el marc de l’Estratègia per al mercat únic digital, que pretén fer front a certs obstacles creats pels comerciants mitjançant el bloqueig o la limitació de l’accés de clients a les seves interfícies en línia (llocs web, aplicacions, etc.), en aplicar condicions generals d’accés diferents dels seus productes o serveis o en establir discriminacions per motius relacionats amb el pagament.
Ara, aquestes pràctiques estan prohibides, tant si els clients situats a la UE són consumidors particulars (persones físiques que actuen amb finalitats alienes a la seva activitat comercial, negoci, ofici o professió) com si són empreses que compren els productes per al seu propi consum. En canvi, no s’aplica aquesta prohibició respecte a les vendes de productes a empreses per a la seva revenda posterior.
Els serveis en els quals el principal element és l’accés a continguts protegits per drets d’autor i el seu ús, o la venda d’obres protegides per drets d’autor que no tinguin suport material, com els serveis d’emissió de música en manera contínua, els llibres electrònics, els jocs en línia o els programes informàtics, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del Reglament, però la Comissió revisarà posteriorment aquesta qüestió.
També queden exclosos els serveis financers, audiovisuals, de transport, d’atencions sanitàries i socials, de conformitat amb la Directiva de serveis.
Igualtat d’accés als béns i serveis
Hi ha tres casos en què els comerciants no podran discriminar entre clients pel que fa a les condicions generals, incloses els preus. Es tracta d’aquells casos en què el comerciant:
- ven béns que es lliuren en un estat membre en el qual el comerciant ofereix serveis de lliurament o que es recullen en un lloc acordat amb el client;
- presta serveis per mitjans electrònics, com els serveis en núvol, el dipòsit de dades, l’allotjament de llocs web i la provisió de tallafocs;
- presta serveis que el client rep al país en el qual opera el comerciant, com a serveis d’allotjament en hotel, esdeveniments esportius, lloguer de cotxes o bitllets d’entrada a festivals de música o parcs d’atraccions.
La diferenciació de preus no quedarà prohibida, a diferència de la discriminació de preus, de manera que els comerciants conserven la llibertat d’oferir condicions generals diferents, inclosos els preus, i de dirigir els seus serveis a determinats grups de clients en determinats territoris.
D’altra banda, els comerciants no estaran obligats a lliurar els béns a clients fora de l’Estat membre en el qual prestin el servei de lliurament.
Operacions de pagament
Es prohibirà la discriminació injustificada de clients pel que respecta als mètodes de pagament. Així, els comerciants no podran aplicar als clients condicions de pagament diferents per motius de nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment.
No discriminació en l’accés als llocs web de comerç electrònic
Els comerciants no podran bloquejar o limitar l’accés dels clients a les seves interfícies en línia per raons de nacionalitat o lloc de residència.
El comerciant que bloquegi o limiti l’accés dels clients a una interfície en línia o els redirigeixi a una versió diferent de la interfície en línia haurà de facilitar-los una explicació clara sobre aquest tema.
Vendes passives
Per regla general, el nou Reglament prevaldrà en cas de conflicte amb el dret de la competència, però el dret dels proveïdors a imposar restriccions a les vendes actives no es veurà afectat.
El dret de la UE en matèria de competència distingeix entre vendes passives (les realitzades en resposta a sol·licituds espontànies) i les vendes actives (les que realitzen els detallistes quan capten activament als clients). Les restriccions a les vendes passives es consideren en general una vulneració del dret de la competència, mentre que les restriccions a les vendes actives són una pràctica habitual que es deriva de la llibertat comercial.
Clàusula de revisió
La Comissió durà a terme una primera avaluació de l’impacte de les noves normes en el mercat interior quan hagin transcorregut dos anys des de la seva entrada en vigor.
L’avaluació inclourà una possible aplicació de les noves normes a determinats serveis prestats per via electrònica que ofereixen continguts protegits per drets d’autor, com la música per a descàrrega, els llibres electrònics, els programes informàtics i els jocs en línia.
Què ha de fer per a complir les disposicions del Reglament?
Per a complir efectivament les disposicions del reglament, els comerciants s’han d’assegurar que les seves actuacions estiguin en línia amb el principi general de no discriminació establert en el text. En aquest sentit, cal recordar que el reglament no introdueix una obligació de contractar per a les empreses. El que sí que exigeix el reglament és que els comerciants tractin als clients finals dins de l’Espai Econòmic Europeu de la mateixa manera quan es trobin en una mateixa situació, sense perjudici de la seva nacionalitat, lloc de residència o establiment.
Comprovi si el seu web impedeix o limita l’accés de clients d’altres països de la UE, o si les seves condicions de venda són diferents per als compradors dels diferents països de la UE.