Residència fiscal a Espanya: com saber si ets resident o no?

Els impostos són, sens dubte, un dels aspectes legals que més afecten la teva vida a Espanya. En aquest sentit, existeix un concepte que condiciona la resta, un concepte que defineix quins impostos has de pagar i en quina quantitat: la residència fiscal.

T’expliquem tot el que necessites per a saber si ets resident fiscal a Espanya o no, a més de les implicacions a nivell d’impostos per a cada cas.

El primer que hem d’aclarir és el concepte de residència fiscal, un concepte que res té a veure amb la residència a Espanya a l’efecte d’estrangeria o de permisos de residència.
La residència fiscal és la condició a ulls de l’Agència Tributària que adquireix un estranger en viure un temps prolongat durant l’any a Espanya i/o amb interessos econòmics al país, fet que crearà l’obligació de pagar una sèrie d’impostos i tributar a uns percentatges determinats.

Ser classificat com a resident fiscal o no té conseqüències importants, ja que en molts casos pagaràs menys quantitat d’impostos (són diferents) i menors percentatges si no ets resident, per la qual cosa pot ser una alternativa interessant per a molts estrangers.

Segons l’article 9 de la llei 35/2006, l’Agència Tributària considera que una persona és resident fiscal si compleix qualsevol de les 3 condicions següents:

Aquesta és la regla que s’aplica més comunament i la més important.
Si en finalitzar l’any (comptant l’any natural, des de gener fins a desembre), sumes tots els dies que has estat a Espanya i són més de 183, ets resident a efectes fiscals.
A més, no és necessari que aquests dies siguin consecutius, faràs el còmput de manera independentment a això. Tingues en compte que les absències temporals no compten. És a dir, si per exemple et vas un cap de setmana fos o et vas mig mes de vacances, es continuen comptant aquests dies com a termini de temps viscut a Espanya, amb el mateix pes per al total de 183 dies.

Aquest punt és clau, perquè pot ser que estiguis menys de 183 dies a l’any a Espanya però continuïs sent considerat resident a efectes fiscals.

Quan succeirà això?
Et posem un exemple: un empleat que per motius de treball viatja molt per tot el món, i és difícil comptar quant temps ha estat realment a Espanya, arribant a menys de 183 per any. No obstant això, com el motiu dels seus freqüents viatges ha estat per part d’una empresa espanyola amb seu i totes les seves oficines a Espanya, aquest treballador té el nucli d’interessos en territori espanyol.

Finalment, si la teva parella (cònjuge no separat legalment) i/o fills menors d’edat viuen de manera habitual a Espanya i depenen de tu.
És la típica situació en la qual pare o mare viuen a Espanya cuidant del fill (un fill que va al col·legi en el territori espanyol), mentre l’altre membre de la parella es passa l’any viatjant per treball.

Aquesta situació farà que l’Agència Tributària et consideri resident fiscal, i encara que s’admeten proves en contra que així sigui, serà molt complicat provar que realment no es dóna aquesta situació.

No obstant això, existeix una excepció que farà que sigui molt més fàcil demostrar que no ets resident fiscal a Espanya, i que t’expliquem a continuació: el certificat de residència fiscal.

Existeix una prova que et permet justificar davant l’Agència Tributària i evitar ser considerat com a resident a efectes fiscals, evitant així el pagament de molts impostos en el territori espanyol.

Una prova emesa per part del país d’origen o en el qual tens el teu interès econòmic principal per a justificar que ets realment resident allí, i per tant no hauràs de tributar com a resident a Espanya.

En el cas en el qual una persona pugui obtenir el denominat certificat de residència fiscal al seu país, l’Agència Tributària no considerarà a aquesta persona com a resident fiscal, per més que estigui a Espanya els 183 dies a l’any. Aquest certificat funciona d’acord amb la normativa del conveni d’Espanya i aquest país, generat a través d’un acord de doble imposició.

A més, té una validesa exclusivament d’un any. Això significa que serveix per a l’any en què el sol·licitis, i hauràs de sol·licitar-lo any rere any per a continuar participant d’aquesta excepció, si així ho desitges i la teva situació aplica.

Ara que entens en quins casos seràs considerat resident fiscal a Espanya i en quins casos no, vegem quines implicacions suposa en cada cas. Bàsicament, aquestes implicacions tenen a veure amb els impostos que acabaràs pagant al país, i els percentatges aplicables exactes.

Els estrangers i no estrangers considerats com no residents a Espanya han de pagar principalment 2 impostos:

Gràcies als convenis de doble imposició, el més habitual és que el no resident a Espanya hagi de pagar impost sobre la renda com no resident únicament pel que fa a propietats immobiliàries (sense tenir en compte accions, diners en el banc, etc).

Així, si tens una propietat a Espanya, hauràs de pagar aquest impost. I trobem 2 situacions diferents:

1. Si el pis que tens a Espanya està llogat. En aquest cas, hauràs de declarar de manera trimestral els ingressos sobre el lloguer, i pagaràs un 19% sobre els mateixos si ets d’un país membre de la UE, i 24% si no ho ets.
2. Si el pis o casa no està llogat i l’uses quan véns a Espanya (és a dir, sol estar buit), llavors no declararàs res trimestralment. L’única obligació fiscal que tindràs serà anual, i hauràs de pagar una imputació de rendes.

En tots dos casos hauràs de declarar els teus impostos mitjançant el model 210.

D’altra banda, si ets no resident també hauràs de pagar impost del patrimoni sobre aquells immobles que tinguis a Espanya, sempre que el seu valor de compra sigui superior a 700.000€. Tingues en compte que únicament es tributa o pagues el percentatge aplicable del valor que estigui per sobre d’aquest límit, és a dir, a partir de l’euro 700.001.

Es tracta d’un impost personal i progressiu, que va del 0,2% al 2,5% segons el valor en concret de les propietats.

I què passa si tens una hipoteca? Si has hipotecat l’immoble amb la finalitat de comprar-lo, podràs restar l’import pendent de la mateixa del valor total. Es paga de manera anual mitjançant el model 714.

Finalment, en el cas dels residents fiscals a Espanya, la situació es torna una mica menys favorable a nivell d’impostos.

En primer lloc, els residents han de pagar impost sobre la renda a Espanya per tots els ingressos i rendes generats a nivell mundial. Això fa que la seva tributació total en el territori espanyol sigui molt més alta, perquè aquest impost grava la major part de les activitats, rendiments i guanys que obté l’individu.

El percentatge exacte dependrà de cada cas particular i no és possible aplicar generalitzacions, encara que sí que podem dir que es tracta d’un impost progressiu que va del 17 al 47%.

No obstant això, existeix una excepció que molts estrangers poden sol·licitar: la denominada Beckham Law. Sota aquesta llei, si no has residit a Espanya durant els últims 10 anys, podràs pagar un percentatge fix del 24% sobre les teves rendes per més que siguis resident fiscal.

 

A més, l’impost sobre el patrimoni continua existint per als residents, encara que en aquest cas el límit mínim per a haver de començar a pagar-lo baixa a 500.000€ en el cas de Catalunya (segons la Comunitat Autònoma aquest límit pot diferir).